El tiempo no existe,
Tampoco la dirección, ni el espacio,
No hay presente, ni futuro.
El pasado no es recuerdo.
Dejas de ser materia,
Quizás solo seas alma, ¿quizás?
El llanto no sirve,
No hay placeres...
Ni sitio angelical en el cielo para todos,
Tampoco Satanás nos quiere.
Los sentimientos desaparecieron,
Nos los descuidamos en la tierra,
Somos viento, nada definido,
Ni con definición.
Solo recuerdo para quien nos quería,
Amargura y carga inolvidable para ellos,
Pocos, muy pocos pasarán a la historia,
De esta masa que es la sociedad.
La muerte es cruel y fiel,
No perdona, ni descuida.
La muerte, es la nada,
Si no, que lo demuestren.
5 comentarios:
Llegir-te es un plaer. Tot i que sense patilles... ja se sap, es perd una miqueta de misticisme...
Una abrasada
No se trata de demostrar, hijo mío, sino de creer, de creer ¡CREEEEEEEEER! Ha hablado El Padre elnano.
No sé pas d'on has tret la vena poètica, però aquest és realment maco.Una mica pesimista, però maco.Vivim ara i el moment que és el què compta i busquem aquell cel que tant ens han parlat en els petits plaers de cada dia, no creus?
No creus?no creus?nocreus?EI! que no em feu "puto" cas a la família?????
ja que no em contesteu pas, continuaré opinant tota soleta que és cosa dels ximplets!A l'usuari anònim(perquè serà?)li diría que avui cada dia es fa més dificil creure en un Déu que permet el patiment dels més defavorits i que té com a representants a la terra (ara i sempre al llarg de la història)a genteta ben tips,sense guanyar-se mai un sou,amb cases on hi cabrien tots els indigents,sempre al costat del ric i poderós.Perquè no s'ho venen tot(El vaticà és el país més ric)i es monten una bona ONG?. CREURE?????
Publicar un comentario