martes, 28 de noviembre de 2006

Hadas...

Ayer noche, sin mucho que hacer, más que relajarme en mi sillón relax, durante el tiempo necesario para cercar el sueño, no demasiado sea dicho, estuvimos con Lluna, mirando una película algo más que distraída. La educación de las hadas. Ricardo Darín y Bebe, una hada interesante pero sin pechonalidad. Quizás las hadas no existan, o no sean más que una mujer con algo especial, algo que brilla solo con mirarlas, sin saber que es. Por ejemplo; la sonrisa de Julia Roberts. La cuestión sin salirme del guión, es que todo tiene su antónimo. El blanco y el negro, caliente y frío, joven y mayor, guapo y feo, bueno y malo, así sucesivamente. Se necesitan; para haber gordos tiene que haber otros de delgados. Para haber hadas también tiene que haber brujas, y las hay. Para creer en las hadas fantásticas, tienes que conocer la realidad, esa cruel arma que nos azota cada día, día a día a la humanidad, con guerras, hambre y muchas otras cuestiones que no conocen el perdón ni la justicia, como las enfermedades que sorprenden al inverso que la lotería de navidad a personas inocentes de maldad y de injusticia. Porqué no creer en las hadas, en la ayuda divina si mucho me apuráis, en un remedio para todo esto que consume nuestras vidas, solo con quemar la vida de otros cercanos. Un muerto no puede morir, pero si matar.

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Tinc ganes de venir a buscar la melacolia que vaig deixar al carrer de la Nana Xica. Vindre a buscar-la, no me l'emportare acabaré deixa-n'hi una mica més. Cada visita acaba sent també una despedida.
He llegit a la presse française les noves joelianes, suposo que "sera mejor asi"!!
Tb he llegit lo de l'Alfons, encara que una noticia aixi no m'ha sorpres tant com la del joel. Felicitats a ell i tb a la Gemma pel carnet, encara que ja començava a ser hora...
Soc un assidu dels tots els vostres blogs. Em va bé llegir-vos.

Per aqui molt bé, he triat un bon cami, estic d'examens aixi que una mica aburrit. fa 10 dies que estudio i veure Paris per la finestra fa mal... Estem planejant amb una colla de la uni fer un viatjet a Estocolm, a veure rosses. La ciutat tb. Jo arribo el 23; aixi que a veure si us puc veure abans de Nadal. Pq el 25 i 26 Nadal en familia. Fins molt aviat!

Un abrasu

Ori

Anónimo dijo...

Si existeix l'Aznar o en Bush o en Bin Laden, per què no pot existir o millor encara hauria d'existir necessàriament l'àngel, la fada, Déu, o la bondat en estat pur. Si tot requereix el seu oposat...
El nano.

Anónimo dijo...

Ueee, el primer cop que m'atreveixo a fer algun comentari ;)
Tot llegint m'he recordat que tinc de portar-vos una pel·lícula, sens falta aquest dissabte!
Ah, m'esta fent molta gràcia això de poder-vos llegir a cadascún, de cop i volta és un món nou, una nova forma de comunicar-nos!

Ori, doncs ànims amb les rosses d'Estocolm. Felicitats pel carnet de la Gemma!

Apa, una abraçada

Anónimo dijo...

Ahhh, que ara he llegit la noticia del Joel, vagi bé la feineta!!! ;))