miércoles, 26 de marzo de 2008

amics...

Alguns de vosaltres ens coneixem fa sis anys, altres una mica menys, i tots vosaltres sou part de la meva vida, cadascú a la seva manera m’omple una mica mes els meus dies.
Que estrany seria no veure la nena i el seu somriure, si no m’expliques els seus dubtes i anhels, si no em parles com a una germana…
Que avorrit seria sense en Joel sense el seu riure il·luminant la seva cara i la dels demés. Gracies perquè de l’amistat que un dia tu i en Cesc orgullosos en veu mostrar i jo gelosa vaig conèixer, em deixis formar part...
Quin fred sentiria si no aparegués en Xevi amb el seu calor i la seva calma els seu saber fer i la seva amabilitat: jo sempre et voldria al meu costat en una illa deserta…
Quina alegria si ve la Mireia sempre dolça , sempre atenta, sempre pròxima intel·ligent i mai prepotent, celebro molt que en Xevi et conegués, per ell i per nosaltres…
Que apagat seria, sense el llum que desprèn l’Ori, sense la seva alegria i la certesa que em transmet de que sempre podré comptar amb ell...
Quin patir si en Marc no hi fos, sense el seu amor incondicional i la lleialtat sempre constant a tots i per tots...
I sense la Silvia, que el seu estat ens a donat un immens cop d’alegria, que no pots ni vols dissimular ni amb els fets ni amb la teva cara, més dolça que mai...
Que trist serien els meus dies sense la gemma, sempre donant-me consells potser sense saber-ho,: amb tu he trobat el sentiment de l’autentica amistat…
Que buida amb sentiria sense l’Alfons: tu mires el món des de un altre angle, on tot té un perquè i res es casual. Gracies per ampliar el meu horitzó, gracies per fer de mi, part de la teva família…
I per descomptat en Cesc, sense ell no os hagués conegut i per això li dono les gracies. També te les dono per fer que la vida no sigui un seguit de dies sinó una il·lusió renovada amb la sortida del sol. Per fer de mi, millor persona, per mostrar-me els meus errors i ajudar-me a rectificar. Que la teva persona m’ha donat la raó: els desitjos es poden complir, i la certesa de que la meva alegria es veure passar la vida al costat de la teva ombra canviant, que la pitjor pena, seria la teva absència , que la millor cançó es la teva veu, que la millor pel·lícula son els nostres records i que el millor llibre es el que estem escrivint, tots junts......
Gracies a tots!!!

2 comentarios:

Anónimo dijo...

T'he enxampat. Hi ha una cosa que no pot ser veritat. La millor pel·lícula els nostres records? No m'ho crec pas. No sé quina serà, però segur que és yoguslava. Alf.

Anónimo dijo...

vero, gràcies per les teves paraules sinceres, gràcies per ser com ets i gràcies per ajudar-me encaminar la meva vida.
nena*