Avui, mentre en Clarà m’esperava davant la porta del garatge, (se que no us ho creureu) a vist sortir, (com qui veu un esperit) el Gran Adrià Puntí dels pisos de protecció oficial de l’altre banda del carrer. L’Adrià a creuat, i en Marc cridava; És l’Adrià Puntí. Jo, he sortit a corre cuita me l’he mirat, i no l’era. Perquè era... (tan taran taran) el seu germà; en Josep. I he alçat la veu amb to de dictador tot dient: És en Josep Puntí. Aclarint!!! el mal entès. Ell no n’ha fet ni més ni menys, semblava cap ficat en criticar algú, i em refiar-m’ho, semblava. (Semblava també una mica deixat i brut, bé, això no ho semblava)
El més curiós del cas, pels que no conegueu l’historia és, que l’Adrià i en Josep són la mateixa persona. Però l’Adrià (el primer que fou) amb la degradació de, suposo jo, algunes substancies nocives va morir; poèticament. I com l’au Fènix, va renaixia amb el nom de Josep, encara, però, mantenia els signes de deteriorament.
En fi, “que éramos pocos i parió la abuela” al veïnat.
Us deixo aquí més avall, un dels seus èxits. Perquè per culpa del meu gust, no puc negar que el noi m’agrada.
2 comentarios:
ah... claro... pero no CACHE UAN!
muas!
Es mi idioma madre, catalán.
Para que lo puedas entender, aquí te pongo la traducción:
Hoy, mientras el Clarà me esperaba ante la puerta del garaje, (sé que no os lo creeréis) a visto salir, (como quien ve un espíritu) el Grande Adrià Puntí, de los pisos de protección oficial del otro lado de la calle. Adrià ha cruzado, y Marc gritaba; Es Adrià Puntí. Yo, he salido a toda prisa, me lo he mirado, y no lo era. Porque era ... (Tan tarán tarán) su hermano, Josep. Y he alzado la voz con tono de dictador diciendo: Es Josep Puntí.¡ Aclarando! el mal entendido. Él no ha hecho ni más ni menos, parecía tener la cabeza metida en criticar a alguien, y me reafirmo en, parecía. (Parecía también un poco dejado y sucio, bien, eso no lo parecía)
Lo más curioso del caso, para los que no conozcáis la historia es, que Adrià y Josep son la misma persona. Pero Adrià (el primero que fue) con la degradación de, supongo yo, algunas sustancias nocivas murió; poéticamente. Y como el ave Fénix, renacía con el nombre de Josep, aunque, sin embargo, mantenía los signos de deterioro.
En fin, "que éramos pocos y parió la abuela" en el vecindario.
Os dejo aquí abajo, uno de sus éxitos. Porque por culpa de mi gusto, no puedo negar que lo que hace el chico, me gusta.
Publicar un comentario