Gata.

Sota la llum de la lluna,
amb el vers d’aquesta ploma,
sense vida, ni moviment.
Sinó fos perquè tu...
estàs el meu pensament.

I aquest incert futur el meu,
si em vos li plau serà teu.
Junts, construirem una caseta,
on poder fer alguna coseta.

Estriparàs la meva virginitat,
i t’escaparàs com el gat pel terrat.
Et lleparé el pits, i sense presa,
t’observaré despullar-te tot seguit.
I així, trencaràs el neguit...
i potser el llit.

I jo, mentre, et veuré com una gata,
en zel, en busca del teu mascle.
I fins la matinada, seràs meva,
per anar complint els teus anhels, sense treva.

Gata, no t’escapis pel terrat!
que el furat, que em deixaràs, serà
profund, com el del desterrat.
Gata, maula per el plau del difunt.